Avui, parlem del que és acompanyar a persones amb diversitat funcional, l’art d’acompanyar, acompanyar amb art. No amb pena, ni llàstima, ni sentint-se superiors, o amb ràbia, o per obligació imposada, no. Acompanyar i cuidar de manera amorosa, responsable, i sobretot, d’igual a igual. També, parlem de la cura que necessiten les persones que cuiden. I a l’entrevista parlem amb familiars de persones amb discapacitat intel·lectual (ells volen que ho diguem així, i ho respectem). Una entrevista molt emotiva, i per la qual estic molt agraïda.