Àngels Roura Massaneda: És més gran el silenci que la veu

Parlem d’alguns dels motius pels quals es guarda silenci o pels quals no s’articula la veu, de manera que “és més gran el silenci que la veu”, perquè el silenci és com una llosa de pedra que cau damunt nostre i que porta a mantenir-nos callades -entre altres motius- com a mesura per a protegir-nos. De vegades, és més de bon portar el silenci que ofega que afrontar obrir la boca i no ser escoltada, ni compresa, ni ajudada... El buit davant la incertesa, davant la soledat amb què s’haurà d’afrontar obrir la boca és tan gran, en comparació als recursos personals o estat emocional, psicològic i físic en què una es troba. I l’abisme o el desert que s’ha de creuar és tan gran, tan fosc, tan cru, que malgrat que em sàpiga molt greu que hi hagi moltes dones que callin, entenc aquest silenci. I no els hi podem retreure.  Si la comunitat, la política i el sistema estigués a un altre nivell de consciència i responsabilitat, moltes més dones podrien trencar el seu silenci.