El silenci, variable social de la violència
Avui parlem d’una variable de la violència social de què no acostumem a parlar o si més no que no surt citada en les classificacions de violència: la falta de compromís dels homes en tot allò que s’acosti a temes feministes. També la manca o absència de compromís en la gestió de la càrrega mental que suposa tenir tot l’esquema logístic de la setmana, que inclou l’horari regular de tot el que és escolar i extraescolar i familiar, el que és laboral i extralaboral, més tot el que és extraordinari d’aquella setmana. El fet de desentendre’s de la gestió de les petiteses –i les que no són tan petiteses–, de la criança, dels contratemps del dia a dia, dels petits –o no tan petits– contratemps, problemes i conseqüències… Com tampoc asseure’s a parlar cara a cara mostrant dubtes o vulnerabilitat… És més fàcil desentendre’s i tancar el pas a la conversa. És més fàcil imposar el silenci i d’això no se’n parla més o l’educació és cosa de dones… I si la societat no va bé és per culpa que l’educació està en mans d’aquestes. Desentendre’s i culpabilitzar!
Descarrega el pòdcast