Trenquem silencis dia a dia

Trenquem silencis dia a dia

Episodis de la temporada 3 (11)

Ells també poden canviar el món
T03:E11

Ells també poden canviar el món

Iria Marañón fa una ferma defensa del poder de l’educació per a transformar el món, i que el primer que ha d’aprendre un nen és la solidaritat. Solidaritat que implica ajudar, col·laborar, fer costat i unir-se a causes alienes sense rebre res a canvi. I per aconseguir-ho cal empatia.  Estem davant un llibre que posa en evidència com els tentacles del patriarcat, el sexisme i la misogínia, arriben a totes les parts de la societat i no ens en deslliurem –amb paraules de l’autora– ni aquelles persones que creiem que estem educant de manera diferent.  Parlem d’“Educar un niño en el feminismo”, d’Iria Marañón, publicat el 2020. Totalment recomanable, també, amb el mateix convenciment que ho fèiem la setmana passada amb “Mujeres invisibles para la medicina” de Carme Valls, també publicat el 2020. 

Descarrega el pòdcast
No es pot veure el que no es mira
T03:E10

No es pot veure el que no es mira

Carme Valls en el seu llibre “Mujeres invisibles para la medicina” fa un repàs al biaix de gènere que ha tingut i encara manté les dones invisibilitzades, perquè el cos d’estudi, el referent, la norma ha estat el cos de l’home. Fa escassos deu anys que s’ha incorporat el cos de la dona en els estudis i assajos… D’això se’n diu estar les beceroles… Com pot ser que un món que es creu científic hagi pogut oblidar els problemes de la meitat de la població? Influeix tan encara avui dia la societat androcèntrica i patriarcal en les ments dels nostres professionals? És un llibre totalment recomanable, de veritat! L’hauríem de llegir totes les dones, sí! Així com l’haurien de llegir tots els homes que s’omplen la boca de la paraula ciència, mètode científic… Perquè és un llibre ple de llum i força, un llibre que posa de manifest les omissions i el pes dels estereotips culturals… I és -com diu a la introducció –un llibre per ajudar-nos a renéixer nosaltres mateixes, per acompanyar-nos en aquest procés de retrobament i domini de la salut. 

Descarrega el pòdcast
Novembre (4a part): 25N, sense canvis(?)
T03:E09

Novembre (4a part): 25N, sense canvis(?)

Tanquem el mes de novembre, som a l’efemèride 25N - Dia Internacional per a l’erradicació de la violència envers les dones, i seguim sense canvis. Permeteu que ho matisi: sense canvis de tendència, sense senyals que la violència reverteixi. Tenim la percepció que la violència no disminueix i tenim les dades que ho corroboren. Davant aquesta suma podem caure en la negativitat i desesperança, cert.  Bé, no podem ser optimistes, ens toca ser realistes i acceptar que com a societat hem de canviar moltes coses, que com a humans ens hem d’aturar a revisar com ens relacionem, com mirem la persona o les persones que tenim al nostre costat.  Des d’on ens relacionem? Des de l’amor o des del control? Des del respecte o des de la manipulació? Des de la dignitat o des de la desconsideració i el no respecte? Com tractem els altres reflecteix com som… Tot i que potser no ens agrada sentir aquesta frase. Res… Per pensar-hi.  25N de 2025 i hem de seguir lluitant perquè la igualtat de drets i oportunitats sigui efectiva. Queda molt trajecte per fer, encara!

Descarrega el pòdcast
Novembre (3a part): Evident desproporcionalitat
T03:E08

Novembre (3a part): Evident desproporcionalitat

Per si sentiu alguna veu que diu que s’està anant massa lluny amb temes d’igualtat i que ja fa temps que aquesta ja s’ha assolit, els podeu compartir aquest pòdcast i remetre a aquest programa. La igualtat efectiva, a escala pràctica, real, efectiva… Encara queda lluny.  Les dades recollides posen de manifest que del total de contractació a temps parcial, les dones n’ocupen un 74% del total; o que del total d’excedències concedides per a cura de menors o familiars el 84% és per a dones; o que del total de càrrecs en l’àmbit mèdic les dones ocupen el 30%; o que del total de la propietat mundial les dones tenen un 1%.  Podríem seguir…

Descarrega el pòdcast
Novembre (2a part): No proporcionalitat
T03:E07

Novembre (2a part): No proporcionalitat

Des de la infància l’entorn ens va enviant missatges del mereixement d’espai públic segons siguis nen o nena; del que se suposa que espera que facis en funció de si ets nen o nena, de la quota de temps que et pots permetre segons siguis nen o nena… La presència i quota de veu en mitjans audiovisuals destinats a infants, a joves i adults té –en termes arrodonits– una distribució de 30%-70% o un terç i dos terços. No és representativa de la població mundial. No hi ha proporcionalitat. Feminisme és, també, reivindicar aquestes desigualtats. I quan diem això no estem ni limitant ni condicionant, ni discriminant.  Evidentment que si estem reivindicant que les quotes de temps, de presència, de visibilitat s’acostin al 50% és una qüestió matemàtica –si voleu–. És una qüestió de representar de manera matemàtica, proporcional i justa, també, la població. 

Descarrega el pòdcast
Novembre (1a part): Encara hi ha qui diu
T03:E06

Novembre (1a part): Encara hi ha qui diu

Novembre, un mes particular perquè el 25N és l’efemèride del Dia Internacional per a l’erradicació de la violència sobre les dones.  Encara fa falta a 2025 donar arguments que donin suport a aquesta efemèride. Encara hi ha qui diu que ja n’hi ha prou, que n’estem fent un gra massa. Encara hi ha qui diu que sempre hi ha hagut violència al llarg de la història de la humanitat i que mirem massa prim! Encara hi ha qui diu que les persones que reivindiquem una igualtat efectiva, de drets i oportunitats per a totes les persones… estem posant els homes en una situació incòmoda, que els desorientem perquè no saben com han d’actuar, què han de fer o no per no ser acusats…  Encara hi ha homes que diuen que el feminisme els discrimina.  Però aturem-nos amb les xifres. Al llarg d’aquest novembre, quatre pòdcasts al voltant d’aquesta efemèride. 

Descarrega el pòdcast
En el supòsit d'escollir
T03:E05

En el supòsit d'escollir

A tall de joc i de suposició, una mostra de qui ens transmet seguretat, cura o qui, al contrari, ens desperta i genera inseguretat. Com diuen els estudis, la principal causa d’inseguretat, de patiment per part de les dones, es troba en relació amb els homes.  A les portes d’iniciar el mes de novembre, una proposta diferent: escollir entre dues opcions davant la suposició d’haver de deixar la nostra filla en mans de desconeguts (un home, un os, una dona…).  Què hi ha en el comportament humà associat a rols de gènere que ens aporti tranquil·litat i seguretat o que, al contrari, ens activi la incertesa i posar-nos en guàrdia per què pugui passar? Què hem de canviar en l’arrel de les relacions humanes per garantir el respecte i dignitat? Si una nena no està segura en un bosc a la nit perquè està amb un home… Què ens diu aquest sentiment? Pensem-hi. Tot i que… bé, no cal que sigui de nit.

Descarrega el pòdcast
El silenci, variable social de la violència
T03:E04

El silenci, variable social de la violència

Avui parlem d’una variable de la violència social de què no acostumem a parlar o si més no que no surt citada en les classificacions de violència: la falta de compromís dels homes en tot allò que s’acosti a temes feministes. També la manca o absència de compromís en la gestió de la càrrega mental que suposa tenir tot l’esquema logístic de la setmana, que inclou l’horari regular de tot el que és escolar i extraescolar i familiar, el que és laboral i extralaboral, més tot el que és extraordinari d’aquella setmana. El fet de desentendre’s de la gestió de les petiteses –i les que no són tan petiteses–, de la criança, dels contratemps del dia a dia, dels petits –o no tan petits– contratemps, problemes i conseqüències… Com tampoc asseure’s a parlar cara a cara mostrant dubtes o vulnerabilitat… És més fàcil desentendre’s i tancar el pas a la conversa. És més fàcil imposar el silenci i d’això no se’n parla més o l’educació és cosa de dones… I si la societat no va bé és per culpa que l’educació està en mans d’aquestes.  Desentendre’s i culpabilitzar! 

Descarrega el pòdcast
La violència política
T03:E03

La violència política

Violència política de gènere és el que viu en primera persona la periodista Cristina Fallarás per part de la tercera força política de l’Estat Espanyol. La periodista s’ha convertit en altaveu de la immensurable quantitat de dones que pateixen o han patit violència masclista, i ho ha fet oferint en el seu perfil d’Instagram un espai on relatar anònimament el que s’ha viscut.  Molestos perquè les dones deixin de callar exposin els fets, molestos pel que pugui suposar d’obertura de consciència i crítica al sistema, el partit VOX ha decidit posar a la seva web –i no ho ha pas retirat– una imatge de la periodista incitant als seus adeptes i seguidors a anar en contra ella perquè és ni més ni menys que un focus d’odi.  La periodista rep amenaces de mort i veu suspesa la seva vida pública. Ha demanat empara, protecció, però ni fiscalia ni interior han mogut fitxa en quinze dies. Deu ser que la vida d’una dona que es defineix com a antifeixista, antiracista i feminista (i que és altaveu de moltes altres dones) no s’ho val… Lamentable. 

Descarrega el pòdcast
A propòsit de les xarxes socials
T03:E02

A propòsit de les xarxes socials

Avui farem una discreta i convençuda defensa de les xarxes socials. És a dir que, entre molta brossa i molta mala bava, també hi cap un espai d’expansió de consciència i corresponsabilitat social davant del munt de situacions de desigualtat, injustícia social i abús de poder. Hi cap difusió de contingut profitós, constructiu, amb informació contrastada, mirades àmplies i crítiques… Hi cap molt. L’important és que trobem el/s canal/s, les publicacions, els pòdcasts, els perfils que van d’acord amb nosaltres, amb els nostres valors i principis… perquè tot plegat tingui coherència i ens ajudi a mirar el futur amb un bri d’esperança.  Les persones que no us limiteu a visualitzar sinó que hi poseu un m’agrada o us molesteu a escriure una frase o petit comentari o republiqueu el contingut de la meva tasca de compromís social, sapigueu que en fer això esteu ajudant al que el meu perfil arribi a més persones i gràcies a aquest fet se n’han beneficiat dones i familiars de diferents territoris.  Mil gràcies per la vostra implicació.

Descarrega el pòdcast
La negació dels fets
T03:E01

La negació dels fets

Ha estat notícia a inicis de setembre: com capitalitzar, com treure rèdit de l’excepció per a negar els fets. És a dir, com centrar-se en el 0,0088% -que és la xifra de denúncies falses en relació amb la violència de gènere-. Centrar-se en aquest 0,0088% té la capacitat d’anul·lar la certesa, el pes, el dany i suplici que suposa més del 99% de denúncies certes.  Organitzada per VOX, es realitzà al Congrés de Diputats de Madrid, una “Jornada sobre ideologia de gènere i denúncies falses”. El contingut de la Jornada evoluciona de tal manera que la tercera i darrera part de l’acte presenta l’home com a víctima de la Llei. Una Jornada que obvia el que ens diu l’ONU: en el món, cada 11 minuts, una dona o nena és assassinada per algú de la seva pròpia família. No només obvia aquesta informació sinó que creu que no cal donar una consideració específica ni un tractament específic a la violència que cau sobre les dones. I no sols no els interessa aquesta informació, sinó que prefereixen aferrar-se al 0,0088% i tergiversar els fets.

Descarrega el pòdcast