Àngels Roura Massaneda: SILENCI: l’oceà del que no s’ha dit

 “Del que més em penedeixo és dels meus silencis (...) I hi ha tants silencis per trencar!” - digué Audre Lorde. La violència contra les dones sovint va dirigida contra les nostres veus i les nostres històries.  Suposa el refús de les nostres veus, i del que significa tenir una veu: el dret a l’autodeterminació i a la participació, al consentiment o al dissentiment, a viure i a participar, a interpretar i a narrar.  Quan el silenci és allò que s’imposa, la llibertat queda engarjolada.  Com diu Rebecca Solnit: "el silenci és el que permet que continuem sofrint sense remei, la qual cosa permet que les hipocresies i les mentides creixin i floreixin, i que els crims quedin impunes."