Biografies de violència

Sara Ahmed ens diu que “aprenem sobre la causa feminista per mitjà de les molèsties que causa el feminisme; per com el feminisme apareix en la cultura pública com un punt de pertorbació”. Pertorba. Molesta. 

Quan parles com a feminista, afegeix, “sovint t’identifiquen com a massa reactiva, diuen que reacciones excessivament, com si el que fessis fos afegir sensacionalisme als fets de la qüestió, com si pel fet de donar la teva explicació d’un tema estiguessis exagerant, a posta o fins i tot amb malícia”. 

L’autora defensa que el feminisme comença amb la sensació. Comença amb la sensació: amb una sensació respecte a les coses perquè el feminisme és sensible a causa del món on vivim; és una reacció sensible a la injustícia del món, que potser comencem a registrar a partir de les nostres pròpies experiències. Acumulem experiències de violència normalitzades. 

Parla de biografies de violència, parla de coses que passen per com ens veuen i per com no ens veuen.