Iria Marañón diu que tant si ets una feminista compromesa com un aliat del feminisme, un cop t’has posat les ulleres violeta, veus el món a través del filtre feminista per sempre més. I que a l’hora d’educar a les pròximes generacions veus quant d’importants són aquestes ulleres.
En el moviment feminista, les dones prenem consciència de l’opressió i l’explotació que rebem per part dels homes i reivindiquem la nostra llibertat i els nostres drets.
Que és possible que hi ha persones que no se senten representades quan escolten o llegeixen opinions de diferents feministes sobre temes controvertits i que pensen que no van amb elles, és normal. Hi ha molts feminismes, no tots són igual, no tots visibilitzen les mateixes injustícies. També hi ha dones que diuen no haver sentit mai l’opressió del patriarcat. Vaja, no s’han mogut de lloc. Com digué Rosa de Luxemburg: “qui no es mou no sent el soroll de les seves cadenes”.
La violència simbòlica, subreptícia, invisible, és aquella en què l’oprimit pràcticament no és conscient d’aquesta. I aquesta és una victòria, també, del patriarcat.
Si et sembla que la paraula feminisme és molt radical… Doncs, bé, radicals varen ser les sufragistes que tenien la radical idea que les dones tenim dret a vot. Molt radical, oi? Les reivindicacions del moviment sufragista del segle XIX, incloïen, a més del dret de vol, el dret de les dones a rebre el mateix salari que un home pel mateix treball, el dret de les dones a ser tutores legals dels seus fills, juntament amb els pares… Molt radical?