La cultura del simulacre (1a part)

La cultura del simulacre és aquella en què el patriarcat dissimula el poder que té (com menys es noti, millor) i simula que la igualtat entre dones i homes és un objectiu ja aconseguit en les societats democràtiques: el famós vel de la igualtat.  

Bona part de la cultura del simulacre en què vivim pel que fa a la igualtat entre dones i homes prové de l’ús sexista del llenguatge, del seu ús ideològic. Això significa, com a mínim, errors en la comunicació. Un exemple és la sorprenent agilitat de la RAE a promoure que el concepte violència de gènere de la Ley Orgánica 1/2004 fos substituït per violència domèstica en contrast a l’extrema lentitud de la mateixa RAE per incorporar el terme feminicidi, i la poca responsabilitat política i social en introduir la definició. 

Marcela Lagarde, respecte a la incorporació del terme i la seva definició diu que “ja sabíem que el poder agafa el que creem i ens ho torna pervertit, convertit en una altra cosa”. Segons Lagarde, la definició de la RAE intenta treure el sentit polític d’aquesta anàlisi de la violència contra les dones i nenes. Perquè, en realitat, quan parlem de feminicidi ens estem referint a l’horror misogin contra dones i nenes. El feminicidi és un assassinat d’una dona per raons de gènere, no de sexe, conclou Varela.