La cultura del simulacre (2a part)

Continuem parlant de Cultura del Simulacre. Si bé la setmana passada ens vàrem centrar a dissimular, avui ho fem en simular. Com es duu a terme? Doncs, a través de tres mecanismes que són:

El silenci és el mandat patriarcal per excel·lència, ens diu Nuria Varela. Durant segles es va prohibir expressament tenir coneixement: llegir, escriure, crear, parlar en públic… Tenim exemples de dones que han estat assassinades, altres que l’assassinat ha estat fallit, altres que han estat excloses d’organismes i entitats pel simple fet de ser dones… I dones que en trencar el seu silenci i fer públic el maltractament i violència viscuda, acaben perdent la vida en qüestió de dies a mans del denunciat. 

Fer com si no… (com si no existissin les dones). La ceguesa de gènere provoca la invisibilització tant de la història de les dones com de les dones en la història; tant del subjecte polític dona com de les dones com a subjectes polítics.  Amb aquest fer “com si no existissin” les dones, es legisla, s’argumenta, s’escriuen informes, llibres, anàlisis, etc., sense comptar amb la presència d’aquestes. 

La violència simbòlica. Nancy Fraser diu que en el món no existeix només la injustícia econòmica, que contribueix al sotmetiment de les dones, sinó també la simbòlica. La dominació cultural reemplaça a l’explotació com a injustícia fonamental. Això significa que la justícia requereix, alhora, redistribució i reconeixement.