La inesgotable persistència de la manipulació

Avui parlem de la persistència de la manipulació: dos conceptes que van de bracet. I sobretot van plegats quan qui exerceix la manipulació és la parella/exparella… És a dir, quan qui dedica esforços titànics en insistir a manipular-te és la persona amb qui convius o amb la que t’has proposat d’allunyar-te i trencar el vincle, però l’individu és tan i tan persistent que pot menjar-te el cap (i moltes vegades ho aconsegueix) i sap fer-te entrar en un estat de dubte, desorientació en el que acabis cedint a la seva tergiversació dels fets i de l’abast d’aquests… I et manipula amb tanta vehemència que et rendeixes. Esgotada, et rendeixes.

Dues idees bàsiques: la primera és l’enorme capacitat. És a dir, en saben molt. Tenen una gran habilitat en fer-ho. Ho dominen. Estan en la seva salsa; la segona és la inesgotable persistència en manipular. Sembla que la font d’energia que sosté la seva perseverant actitud de manipular no s’acabi mai i es regeneri de manera automàtica.

Qui manipula no accepta el no; no accepta un altre fil argumental que no sigui el seu; i sap que si insisteix molt, acabes cedint perquè arribaràs a un punt de saturació i col·lapse que dubtaràs de tu…

I quan dubtes de tu té el terreny ben adobat: ja pot fer i desfer el que vol! 

Siguem conscients que si una dona es manté al costat del maltractador és perquè no té els recursos (personals, econòmics, socials, de xarxa: família, amistats) per poder tallar i desvincular-se d’aquest. No ho fa per gust. No.