No veure el risc o no valorar la vida

La dona assassinada a Benalmádena en el judici ràpid del passat 3 de febrer en el Jutjat de Violència sobre la Dona havia demanat mesures de protecció. Petició que va ser desestimada. Sa senyoria va considerar que no eren necessàries. Molt pocs dies després d’aquest judici, s’ha passat de risc mitjà a assassinat. 

Tenir mesures de protecció no és garantia al 100% de què l’agressor estigui quiet, però les dades recollides diuen que atenua la intenció, serveix com a element dissuasiu, perquè l’agressor sap que té una ordre de no apropament i sap que si s’acosta a la víctima és un nou delicte -per l’incompliment de la sentència de sa senyoria. Com a mínim són un element dissuasiu, a més de protecció en molts casos. 

Ni amb el constant degoteig de dones assassinades per parella, exparella, entorn familiar proper… Ni així el sistema judicial es posa les piles. La vida d’aquesta dona i la dels seus quatre fills té molt poc valor per a aquesta jutgessa. 

No veure el risc i la potencialitat de la variabilitat d’aquest és NO VALORAR LA VIDA.