Trossets Compartits

Trossets Compartits

2020 episodes (9)

La Higiene a principis del segle XX

La Higiene a principis del segle XX

Arran del Coronavirus en les darreres setmanes s'ha posat molt el focus en mantenir una bona higiene. Sobretot, pel que fa a tenir les mans netes. La Sandra Bisbe en aquest nou programa de Trossets Compartits ens planteja una pregunta: com era la higiene a principis del segle XX? A partir d'aquesta premissa repassem els fets recollits al setmanari l'Esclat. Primer de tot s'ha d'explicar que és en aquella època quan va començar el corrent de l'higienisme. Aquest nou moviment vol posar de manifest la importància de la higiene personal i dels carrers davant les epidèmies que sorgien a Europa. En aquest sentit, recordem que a l'estat espanyol hi va haver 4 brots de còlera. D'altra banda, no tothom veia amb bons ulls les noves mesures higièniques. De fet, hi ha homes que les qualifiquen de "afeminamientos modernos". La Sandra ens ha parlat de les Juntes de Sanitat, les primeres mesures higièniques que es van prendre a casa nostra de cara al turista i de quines eren les recomanacions que es feien per a mantenir una bona higiene personal.

Descarrega el pòdcast
Les Estisores, un diari mig en serio mig en broma

Les Estisores, un diari mig en serio mig en broma

Programa 21 de Trossets Compartits. Avui dedicat a Les Estisores, el primer diari humorístic de Palafrugell. De fet, a la portada hi havia el lema "diari mig en serio mig en broma". Malgrat no conservar el primer número que es va publicar el 18 de març del 1900 sí que a l'Arxiu Municipal de Palafrugell se'n conserva el segon. Una de les coses que hem comentat han estat els pseudònims que utilitzaven els articulistes del setmanari. Entre ells, hem destacat el de Tóxpiro. El Tóxpiro era una arma secreta de foc enverinat que va inventar un murcià durant la Guerra de Cuba el 1898. Malgrat ser una arma de la qual els espanyols estaven molt orgullosos, mai es va fer servir. D'altra banda, també hem posat el focus en les seccions que portava el periòdic. Així, entre elles, hi havia la "Xarada", una endevinalla.

Descarrega el pòdcast
Pesca amb dinamita a finals del segle XIX

Pesca amb dinamita a finals del segle XIX

Programa número 20 de Trossets Compartits a la sintonia de Ràdio Palafrugell. Aquesta setmana l'hem dedicat a parlar de la pesca amb dinamita, una pràctica de finals del segle XIX a les nostres costes. La pesca amb dinamita consistia en la captura de peix mitjançant cartutxos de dinamita. Després de l'explosió la superfície qeudava plena de peixos, morts o inconscients. Així doncs, en l'explosió els pescadors no podien controlar si matarien peixos grossos o petits. En aquest sentit, se'n malbarata molt. La Sandra Bisbe ha iniciat el programa explicant que els mariners treien la dinamita d'una fàbrica de Begur fundada per un home d'origen francès. Malgrat que va ser un tipus de pesca habitual a finals del XIX i principis del XX, els detractors van fer sentir la seva veu. Els efectes de pescar amb dinamita era, a més de mediambiental, estèticament molt visibles. Així, era molt habitual veure muntanyes de peix mort a les costes. En aquest sentit, a casa nostra, Calella de Palafrugell era un dels indrets més afectats. Gràcies a la pressió dels pescadors i la gent es va acabar prohibint la pesca amb dinamita, ja a finals del segle XIX. No obstant això, fins a principis de segle XX no es va deixar de banda, En part, a les multes exemplars que l'administració pública va interposar contra els pescadors que utilitzaven la dinamita. A més, el peix pescat amb aquesta tècnica era menys preuat a la llotja i la gent no acostumava a comprar-lo. Així doncs, a través de textos de pescadors de Calella i d'articles referents a la pesca amb dinamita hem anat explicant com es va viure a la premsa aquesta tècnica.

Descarrega el pòdcast
Huelga de Pollitas a Palafrugell

Huelga de Pollitas a Palafrugell

Nova entrega del Trossets Compartits de Ràdio Palafrugell. Avui hem parlat de la "Huelga de Pollitas" que hi va haver a Palafrugell a finals del segle XIX. Els nois i les noies que estaven per casar, popularment se'ls coneixia com els pollos i las pollitas. Així ho explicava a la premsa de l'època. Avui la Sandra ens explica perquè l'estiu del 1899 les noies de Palafrugell van decidir no assistir més als balls de diumenge que es feien al Centre Obrer i al Fraternal.

Descarrega el pòdcast
Gana a Palafrugell durant la Guerra Civil

Gana a Palafrugell durant la Guerra Civil

Nova entrega de Trossets Compartits amb Sandra Bisbe. Avui hem posat la mirada en la gana que hi havia a Palafrugell durant la Guerra Civil espanyola. A través del diari d'Engràcia Ferrer ens fem una idea de la fam que patia la gent durant el 1936 i el 1939. Els textos ens il·lustren sobre fets que eren quotidians durant aquells anys. Per exemple les llargues cues que havia de fer la gent per poder obtenir algun aliment a les parades de mercat. Acabem el programa amb un poema que Engràcia Ferrer va escriure en relació a la situació que estaven passant.

Descarrega el pòdcast
Repassem algunes de les llevantades ocorregudes a Palafrugell

Repassem algunes de les llevantades ocorregudes a Palafrugell

Nova entrega de Trossets Compartits, el programa que Sandra Bisbe fa per a Ràdio Palafrugell cada dimarts a les 12h. Aquesta setmana hem posat la mirada en algunes de les llevantades que han tingut lloc a Palafrugell en el passat i que van quedar reflectides a la premsa palafrugellenca. Així, ens hem centrat en una llevantada que va afectar Llafranc el 6 d'abril del 1884. El Palafrugellense va recollir els fets. La sorra de la platja va desaparèixer i ja en aquell moment es culpa la mà humana sobre aquest fet. D'altra banda, un altre temporal que va afectar el municipi va ser el que va tenir lloc l'agost del 1923 a Calella de Palafrugell. El setmanari Baix Empordà reucll la història de Primitiu Guri, un jove de 29 anys que va perdre la seva vida per salvar la d'una estiuejant gironina. Aquest fet va ser un xoc molt gran per a Calella i fruit d'això es va acabar dedicant un carrer a Primitiu Guri pel seu acte heroic. Així doncs, amb la Sandra Bisbe, aprofitant el pas de Glòria pel nostre municipi, repasemm algunes de les llevantades ocorregudes a Palafrugell.

Descarrega el pòdcast
Repercussió a Palafrugell al voltant de l'aprovació del vot femení a Espanya

Repercussió a Palafrugell al voltant de l'aprovació del vot femení a Espanya

Nou programa de Trossets Compartits a la sintonia de Ràdio Palafrugell. En el programa d'aquesta setmana la Sandra Bisbe ha parlat de l'aprovació l'1 d'octubre del 1931 del vot femení. També ha posat la mirada en com va arribar la notícia a Palafrugell a través dels dos periòdics de l'època, el Baix Empordà i l'Ara. L'1 d'octubre del 1931 les corts espanyoles aproven per 161 vots a favor i 121 en contra. La principal impulsora del vot femení va ser Clara Campoamor. Una altra figura destacada era Victoria Kent, tot i que en el seu cas, pel bé de la República, creia que era millor esperar ja que, segons Kent el vot de les dones afavoriria a les dretes. Sorprenentment, les dues publicacions de Palafrugell del moment no es van fer gaire ressò d'aquest fet històric. D'una banda, al Baix Empordà no surt cap comentari. D'altra banda a l'ARA sí que se'n parlar, però només ocupa una quarta part de la primera pàgina. Es tracta d'un article signat per M. Jordi Frigola titulat "Les nostres dones sabran votar". Malgrat que, com hem dit, el vot femení a l'estat espanyol es va aprovar el 1931, no va ser fins l'abril del 33 que les dones van poder votar a les municipals. El novembre del mateix any van tenir lloc les eleccions Generals en les que les dretes van guanyar i ni Campoamor ni Kent van poder entrar a les corts.

Descarrega el pòdcast
El Treball Infantil a Palafrugell a principis del segle XX

El Treball Infantil a Palafrugell a principis del segle XX

Torna Trossets Compartits a la sintonia de Ràdio Palafrugell. En el primer programa del 2020 hem parlat del treball infantil a principis del segle XX. La Sandra Bisbe ha explicat que les famílies necessitaven un sou més i que per aquest motiu treien als seus infants de les escoles de forma prematura. Era molt habitual que a les fàbriques hi haugés nens i nenes entorn els 8 anys treballant. En aquest sentit, també s'ha remarcat que les nenes eren que les solien rebre menys instrucció perquè es considerava que era perdre el temps. Per a les famílies tenir un bon futur no passave pels estudis, sinó que l'important per a una dona era fer un bon casament. La Sandra Bisbe ha il·lustrat aquest fet a través de la lectura d'un fragment de la novel·la d'Engràcia Ferrer, "El pas de les hores". D'altra banda, també s'ha parlat de la llei Benot que establia una jornada laboral de 5 hores per a infants entre els 10 i els 13 anys. Per als joves de 13 a 15 anys i les noies entre 14 i 17 anys la joranda màxima era de 8 hores. Per últim, també establia la prohibició de contractes nocturns a nois menors de 15 anys i noies menors de 17. No obstant això, els empresaris no complien aquesta llei. Les famílies tampoc s'oposaven al treball infantil ja que tenien necessitat d'un altre sou.

Descarrega el pòdcast