Trenquem silencis dia a dia

Trenquem silencis dia a dia

Episodis de la temporada 1 (28)

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (4): "Quan cridem els nostres noms"
T01:E28

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (4): "Quan cridem els nostres noms"

Continuem el juliol amb recomanació de llibres. Avui, “Quan cridem els nostres noms” d’Alba Alfageme -una feminista, mare i psicòloga especialitzada en l’abordatge de les violències masclistes. Fa més de vint anys que acompanya a dones que han patit diverses formes de violències masclistes en els seus processos de recuperació i reparació. Diu l’autora que “cap transformació està lliure de crisi. La revisió de les nostres pròpies vides i del nostre entorn és sense dubte el més apassionant dels dels viatges, però té un cost tan dolorós com satisfactori, tan estremidor com reparador“. Ens exposa com el patriarcat ens posa trampes i ens diu “ets massa radical”, “no ets prou feminista” o “el feminisme no va d’això”… Perquè, “constantment intenta disgregar-nos i destruir-nos en un intent de deslegitimar el moviment, el vol reduir a un grup concret de persones, l’intenta limitar a una imatge tancada, d’atributs despectius, amb la finalitat de generar rebuig i ser titllades com a inadaptades, mal follades, traumatitzades… Estratègies, totes elles, per allunyar-nos d’un dels moviments més ampli, divers i generós que pot abraçar la humanitat”. El llibre reafirma una idea clara: el feminisme com a carta de navegació per a construir un món millor per a tothom.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (3): "La lluita necessària"
T01:E27

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (3): "La lluita necessària"

Continuem el juliol amb recomanació de llibres. Avui un llibre d’una autora, crítica literària, que fa desenes d’anys que es dedica a la investigació i divulgació de contingut creat per dones i que és una de les referents en conferències i xerrades sobre feminisme. Parlem de “La lluita necessària: retrat dels feminismes avui” de M.Àngels Cabré. Un llibre que analitza l’impuls feminista que, segons l’autora, no té marxa enrere i parla de temes pendents com ara trencar estereotips, el sostre de vidre, les cures, qui cuida les dones, el mite de l’amor romàntica, la xacra de la prostitució, la pornografia, els ventres de lloguer, el vel, la fi de la masculinitat hegemònica… En paraules de l’autora, aquesta lluita necessària està destinada a convertir el món en un lloc més habitable i més just, perquè “el feminisme és un moviment d’alliberament dels éssers humans, la ruptura amb un passat que ens estreny i la proposta d’una vida més digna”.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (2) - “Solas (aun acompañadas)”
T01:E26

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (2) - “Solas (aun acompañadas)”

Seguint amb l’objectiu d’ampliar consciència i mirada, aquest juliol us recomanem cada setmana un llibre. Aquí teniu el segon: “Solas (aun acompañadas)”, de Maria Florencia Freijo. Amb un títol, també, ben explícit, té per objectiu explicar el perquè, la història, el procés pel que arribem a sentir-nos en soledat. Un llibre per identificar injustícies i que ajudi a nombrar el cansament, i permeti posar-hi les paraules. Com diu l’autora: un llibre per sentir-nos abraçades. Maria Florencia Freijo diu que ha escrit aquest llibre perquè puguem entendre perquè tantes vegades sentim impotència, frustració; perquè ens descobrim jutjant a la dona que tenim al davant; perquè puguem veure els rols excloents que ens han assignant, l’alta exigència que internalitzem des de la infantesa, o l’alt grau de complaença que ens han posat al cap que hem de complir, així com la por a la soledat i el munt d’injustícies a les que estem sotmeses… Totalment recomanable!

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (1) - “Sempre han parlat per nosaltres”
T01:E25

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (1) - “Sempre han parlat per nosaltres”

Aquest juliol us oferirem 4 llibres. Cada setmana un, amb l’objectiu d’ampliar consciència i mirada vers el feminisme, què suposa ser feminista i diferents maneres d’entendre la condició de dona i ho farem amb quatre autores ben diferents. El llibre “Sempre han parlat per nosaltres”, de Najat El Hachmi, si bé el títol és explícit, en la mesura que el llegeixes vas descobrint més “altres” que parlen per nosaltres. L’autora diu que no parla d’aquests temes (la violència, l’opressió, la injustícia) per ser valenta, no. Ho fa per sobreviure. AVUI, NAJAT EL HACHMI, nascuda el 1979, filla d’una família musulmana marroquina , es va traslladar als 8 anys a viure a Vic, on va créixer. Filòloga, mediadora, tècnica d’acollida… Premiada amb el Premi Ramon LLull el 2008 amb “L’últim patriarca, llibre que ha estat traduït a deu llengües. Defensora de la importància de l’educació de qualitat: aquella que ens fa crítics, conscients, irreverents i poc dòcils. Najat n’és un exemple.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Estiu, sense descans, sense pausa
T01:E24

Àngels Roura Massaneda: Estiu, sense descans, sense pausa

Tenim constància que el masclisme no descansa, es manté actiu i operatiu els 365 dies de l’any i en aquest període estival en algunes llars es tensa la convivència just perquè perquè hi ha un major temps de convivència i no sempre el període d’estiu o vacances es correspon amb qualitat de vida. Animar-vos que tingueu cura de les persones que estimeu, de les dones properes a vosaltres que sabeu o sospiteu (amb un alt grau de certesa) que estan en una relació de maltractament per part de la parella… Estigueu disponibles, oferiu-vos per estar amb ella a estones, per compartir temps amb ella, per dir “soc aquí per quan vulguis”, o per dir “anem a passejar?”, etc. Feu el que considereu que sigui més oportú en funció de la relació que hi tingueu, però no les deixeu soles, perquè a l’estiu el masclisme no descansa, no hi ha pausa.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: El Retorn
T01:E23

Àngels Roura Massaneda: El Retorn

Com és que una dona que pateix violència per part de la parella, s’allunya d’aquesta un temps, fins i tot trenca bruscament la relació i al cap d’un temps torna a casa? Com és que torna al domicili de l’agressor? Com és que torna a conviure amb l’agressor? Quina qualitat de vida hi haurà un cop retorni? Tornar a conviure amb l’agressor genera sentiments contradictoris, retrets, desorientació i incomprensió, vergonya, fracàs, impotència, por, com també comporta viure en un estat constant de vigília.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: No acceptar un NO
T01:E22

Àngels Roura Massaneda: No acceptar un NO

William Ury en el llibre “El poder d’un NO positiu”, en el camp de la negociació, de la facilitació i del món empresarial, remarcava la importància de saber dir NO: una manera de respectar-se, de fer valer els límits que no es poden creuar. Sovint en el context laboral, empresarial, dir NO incomoda perquè vol dir desmarcar-se, vol dir discrepar i sovint la pressió del context és tan forta que costa treure el valor per expressar un NO. Passant de l’àmbit empresarial al personal: quant important és saber dir NO. És a dir, saber identificar el que no volem, allò que ja no tolerarem més. Saber dir no és un acte d’estimació cap a un mateix. Un acte de consciència, d’autoestima, de respecte, de resguardar la nostra dignitat MALGRAT la incomoditat que generi expressar-ho, MALGRAT la negativa de qui escolta… Tant o més dificultós és la resistència a acceptar un NO: no hi ha com no voler entendre, com no voler acceptar els fets. No hi ha com no voler acceptar un NO.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Paritat, Igualtat i Índex d’Igualtat de Gènere
T01:E21

Àngels Roura Massaneda: Paritat, Igualtat i Índex d’Igualtat de Gènere

Paritat no és sinònim d’igualtat. La paritat té un significat numèric. Vol dir que la societat ha de repartir els seus llocs de treball i responsabilitat en un nombre semblant, parell d’homes i dones. La igualtat té un pes moral, implica la negació de la diferència discriminatòria en les relacions socials. Per arribar a assolir la igualtat social entre homes i dones cal que la paritat hi sigui present, visible. La paritat és un instrument necessari, però no és l’objectiu final. Per a saber el grau d’igualtat, l’IDESCAT realitza un informe sobre l’Índex d’Igualtat de Gènere. De manera resumida, ens movem entre el seixanta sis i els vuitanta i tants per cent. El 100% equivaldria a una igualtat efectiva entre dones i homes. Queda camí.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Punts d'inflexió: 2014 als EEUU
T01:E20

Àngels Roura Massaneda: Punts d'inflexió: 2014 als EEUU

D’alguna manera aquest va ser un any rebel, decisiu, perquè hi hagué un punt d’inflexió en el fet de negar-se a acceptar la pandèmia de la violència contra les dones. L’any 2014 diverses veus s’alçaren per posar nom als fets -dones, personalitats de diversos àmbits i àrees del món, així com homes- per dir en veu alta que hi ha comportaments reprobables. Diverses personalitats, doncs, varen començar a demanar als homes que assumeixin la responsabilitat no sols de la pròpia conducta sinó també de la dels homes que els rodegen per convertir-se en agents de canvi. La llei californiana va posar en evidència que alguns homes heterosexuals s’alarmen perquè cal negociar les interaccions socials i eròtiques com a éssers humans que som, ja que totes i tots tenim veu i drets, i per si se’ns oblida, per això hi ha una llei que ho resguarda.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: ASI, l’adultesa inhumana
T01:E19

Àngels Roura Massaneda: ASI, l’adultesa inhumana

ASI són les sigles d’Abús Sexual Infantil. Un tema que ens fa sentir molt incòmodes. El trist, i cert, és que és una realitat innegable: hi ha un munt de menors en el silenci d’aquesta vessant més inhumana dels adults/es propers que en aquest status de poder, coneixença, familiaritat, etc., reclouen a infants i joves (majoritàriament nenes) en un pou molt profund, massa… amb unes seqüeles que costaran molt d’eliminar. Per afegir més tristesa, vuit de cada deu, el 80% dels agressors sexuals són parents o persones properes als menors.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: El cicle de la violència
T01:E18

Àngels Roura Massaneda: El cicle de la violència

Leonore Walker definí el 1979 el patró cíclic de relació de violència en la parella. Dècades més tard serveix encara per explicar les fases d’acumulació de tensió, explosió i reconciliació, fet que no treu que a cada reconciliació el preu que es paga és més car i la víctima cada vegada està més debilitada i en menys capacitat de reacció. Tenir coneixement de l’existència d’aquest Cicle de la violència ens ajuda a entendre com queden atrapades en un espiral descendent on cada vegada hi ha menys llum i més patiment. Un espiral del que a mesura que passa el temps, és més complicat sortir-se’n.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Rebecca Solnit, una de les veus més poderoses de la nova revolució feminista
T01:E17

Àngels Roura Massaneda: Rebecca Solnit, una de les veus més poderoses de la nova revolució feminista

Rebecca Solnit Historiadora, escriptora, periodista i activista. Considerada “una de les veus més poderoses i seductores de la nova revolució feminista” i de qui diuen que “sap extreure exemples sobre la indignitat femenina de la història, la literatura, la cultura popular i les xarxes socials”. El llibre La mare de totes les preguntes (2018) porta a reflexionar sobre la felicitat, sobre la identitat, sobre què és el més significatiu que podem fer a la nostra vida i sobre el silenci. Descriu aquest com “l’oceà del que no s’ha dit, d’allò immencionable, d’allò reprimit, erradicat, mai escoltat”, que “transcorre de moltes maneres i per moltes raons”. I afegeix: “el silenci és el que permet que la gent pateixi sense remei, el que permet que les hipocresies i les mentides creixin i floreixin, que els crims quedin impunes.” Autora de Sobre l’art de perdre’s; Records de la meva inexistència; Els homes m’expliquen coses; Les roses d’Orwell, entre altres.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: la indústria de color rosa
T01:E16

Àngels Roura Massaneda: la indústria de color rosa

Som força conscients que hem crescut impregnats/des de la idea de color rosa per a les nenes i blau per als nens. Fins i tot avui en dia -que queda més que explicitada la crítica a aquests clixés sexistes- continua present la pressió social de la indústria de la roba, de les joguines,.. i de la literatura -com dèiem la setmana passada.. El color rosa no sempre ha estat el color de les nenes…Els canvis d’imposició de tendència/paradigma es van produint i sempre hi ha un interès al darrere: hi ha una càrrega social sobre la feminitat i la masculinitat que ve de la mà de la indústria, del capitalisme, tot posant de manifest que no hi ha res de “natural” en l’associació de color i rols de gènere.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Educació literària i perspectiva de gènere
T01:E15

Àngels Roura Massaneda: Educació literària i perspectiva de gènere

El text literari no és només un fet lingüístic, és també la construcció d’un món. La literatura no només ha convertit la identitat en un tema recurrent, sinó que ha desenvolupat també un paper fonamental en la construcció de la identitat de les persones lectores. D’aquí la importància de la perspectiva de gènere, perquè la literatura, a més dels valors estètics i artístics, manifesta una visió del món i un contingut social i individual que va més enllà del text, perquè és comunicació, perquè ens configura, perquè ens ofereix experiències col·lectives amb les que ens podem identificar.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Identificar-se
T01:E14

Àngels Roura Massaneda: Identificar-se

Identificar-se com a sinònim de reconèixer-se com a part d’una relació marcada per la violència masclista, no és fàcil per diversos motius. Requereix introspecció, confrontar la vivència amb la identitat,amb les creences, amb els estigmes, amb l’imaginari col·lectiu. Implica acceptar. Implica enfortir-se per poder afrontar una realitat dura i superar el procés de negació. Requereix mirar-se al mirall malgrat no ens agradi el que hi veiem.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: la perspectiva de gènere
T01:E13

Àngels Roura Massaneda: la perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere fa referència a la metodologia i els mecanismes que permeten identificar, qüestionar i valorar, la discriminació, desigualtat i exclusió de les dones que es pretén justificar en base a diferències biològiques. Opta per aproximar-se a la realitat des de les mirades dels gèneres i les seves relacions de poder. Les relacions de desigualtat entre gèneres tenen els seus efectes de producció i reproducció de la discriminació concretant-se en el treball, la família, la política, les organitzacions, l’art, les empreses, la salut, la ciència, la sexualitat, la història…

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: el masclisme mata
T01:E12

Àngels Roura Massaneda: el masclisme mata

A inicis d’abril de 2024 les xifres ens posen sobre la taula 8 feminicidis, 8 dones mortes a mans de la parella o exparella, i 5 menors assassinats pel pare- -la mostra més cruel de violència vicària. El masclisme encara és vigent en el sistema judicial que prima el dret del pare a veure el fill -malgrat hi hagi constància de la violència de gènere sobre la mare. Menors que es veuen obligats a veure / a estar amb el pare… Ens posem en el seu lloc per uns segons…?

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: El poder de la mandra
T01:E11

Àngels Roura Massaneda: El poder de la mandra

La mandra és un fre predeterminat que està actiu que, a no ser que el desactivem a consciència, manarà en nom de la comoditat: fa mandra contrastar informació, escoltar, sostenir l’atenció, comportar-se amb coherència, l’esforç, l’autocrítica, la reflexió, etc. No erradicarem cap problema social si estem cadascuna de les persones instaurades en “El poder de la mandra”. No erradicarem cap xacra social, entre elles el masclisme, des del sofà de casa, des del despatx i ben lluny del compromís….

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: No podem tirar la tovallola
T01:E10

Àngels Roura Massaneda: No podem tirar la tovallola

NO PODEM TIRAR LA TOVALLOLA i es fa necessari fer pedagogia, didàctica, si ho voleu, i parlar obertament de les dificultats de les dones confrontades amb la violència masclista; parlar del seu procés intern dolorós de conscienciar-se, d’admetre la situació i la seva complexitat i dels factors condicionants de la seva capacitat d’acció i resposta; disposar d’informació per comprendre millor la complexitat d’aquestes situacions relacions i perquè deixem de jutjar-les i fer-les responsables.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: 8M: amb M de MOTIUS
T01:E09

Àngels Roura Massaneda: 8M: amb M de MOTIUS

✴️ La bretxa salarial de gènere, la feminització de la pobresa, disposar de menys temps i de menys qualitat, casaments forçosos, mutilació genital, l’explotació sexual, el biaix en la recerca, la violència psicològica,etc. ✴️ Molts MOTIUS per continuar treballant per a la igualtat, el respecte i la dignitat.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: setè sentit, lluny de ser universal
T01:E08

Àngels Roura Massaneda: setè sentit, lluny de ser universal

✴️ SETÈ SENTIT, LLUNY DE SER UNIVERSAL ✴️ Marta Stout ens diu que el 4% de la població no té aquest sentit que és la consciència. ✴️ No hi ha empatia sense consciència. ✴️ No tenir consciència implica fer mal, equival a absència de culpa o remordiment. ✴️ La consciència ens impulsa cap altres persones, cap a l’atenció conscient, tant petita com gran; millora la vida individual i augmenta la dignitat humana en general.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: la llei del silenci al masclisme
T01:E07

Àngels Roura Massaneda: la llei del silenci al masclisme

✴️ En l’acte de silenci dels homes davant els comportaments masclistes d’altres homes, s’esdevé còmplice. ✴️ El mecanisme de la llei del silenci que aplica el masclisme en homes i dones és efectiu. ✴️ En comú, la por: en els homes, por a ser exclòs del grup social; en les dones, por a les conseqüències de parlar i plantar cara a la violència masclista rebuda -entre les pors, por a la integritat i a perdre la vida. Dues pors ben diferents segons siguem home o dona.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: les xifres de la violència masclista no són un "invent ideològic"
T01:E06

Àngels Roura Massaneda: les xifres de la violència masclista no són un "invent ideològic"

✴️ Les xifres no són un “invent ideològic” ✴️ Joves (nois i noies), cada vegada més, neguen els fets i diuen que les xifres de dones que pateixen violència masclista en la parella no són més que “invents ideològics” , que la violència de gènere no existeix. ✴️ Que en els darrers quatre anys el percentatge de nois joves que nega l’existència d’aquesta violència s’hagi duplicat, no es pot negar que espanta i que en les noies aquest percentatge s’hagi més que duplicat, encara espanta més perquè suposa normalitzar la violència. ✴️ Alguna cosa greu ens està passant com a societat…

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: Jugar amb el llenguatge
T01:E04

Àngels Roura Massaneda: Jugar amb el llenguatge

✴️ IMPRESSIONS: JUGAR AMB EL LLENGUATGE ✴️ El llenguatge descriu, defineix i també crea realitat; expressa el nostre marc de pensament, la nostra manera d’ententre el món i d’interpretar el que està passant. Podríem afegir que el llenguatge també esquiva la realitat. ✴️ Admetre -davant una denúncia per assetjament per raó de gènere- que es donen “pràctiques històriques de base fortament masclista” és una manera de diluir la responsabilitat individual i atribuir-la a un tarannà històric al que es veu que hem d’estar acostumats/des… ✴️ Les paraules no són neutres. El llenguatge no és innocu.

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: la violència vicària
T01:E03

Àngels Roura Massaneda: la violència vicària

✴️ Violència vicària: aquella en la que s’utilitzen els menors, fills/es, com a instruments per causar un major dany a la mare. ✴️ És especialment cruel perquè l’agressor sap perfectament com li doldrà a la mare el dany causat als fills. ✴️ Només el 3,1% dels casos de violència de gènere comporta la suspensió del règim de visites als pares. ✴️Com pot, un agressor, exercir de pare?

Descarrega el pòdcast
Àngels Roura Massaneda: La violència institucional
T01:E02

Àngels Roura Massaneda: La violència institucional

✴️ Violència Institucional: l’exercida per agents governamentals, jurídics i funcionaris en compliment de les seves funcions. ✴️Una mostra més de violència masclista exercida per aquells treballadors de l’administració que menystenen, desconsideren i atenen malament a dones víctimes de violència masclista. ✴️ El SIE Gironès-Salt (Servei d’ Intervenció Especialitzada) publicà el passat 25 de novembre de 2023 un recull de 15 relats, testimoniatges d’aquesta violència i institucional -un dels quals n’és autora l’Àngels Roura Massaneda.

Descarrega el pòdcast