4:29

Dec 24, 2024

Tancar l'any

Tancar l’any 2024 amb 45 col·laboracions és un motiu de satisfacció i agraïment. Agraïment a Ràdio Palafrugell per fer-ho possible i satisfacció d’haver estat setmana rere setmana activa, amb moltes ganes, il·lusió i compromís.   I si una paraula tenim en comú Ràdio Palafrugell i una servidora és compromís: el compromís per informar, per donar veu, per fer visible, per treballar per a una societat millor, per a un món més respectuós amb totes les persones… Compromís per un món on no hi hagi persones de primera i de segona, no hi hagi col·lectius menystinguts, oprimits, castigats, discriminats, etc. pel fet de no pertànyer al col·lectiu imperant que és l’heteropatriarcat  -el masclisme pur i dur.  L’espai setmanal “Trenquem silencis dia a dia” ve a ser una contribució a posar veu a la realitat de la violència masclista expressada transversalment, universalment, i que no distingeix de colors, ni d’altures, ni d’hemisferis, ni de continents… i que afecta la meitat de la població mundial: les dones. Un espai setmanal que ve a posar en relleu la importància de la lluita feminista i la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere per ser conscients del que vivim i com ho vivim. S’acaba l’any i tanquem amb 45 episodis de “Trenquem silencis dia a dia” a Ràdio Palafrugell, i si a aquests els hi sumem els 55 episodis que havia fet quan col·laborava amb Ràdio Occitània- resulta que són un total de 100 pòdcasts!  I acabar el 2024 amb 100 pòdcasts a la butxaca (al núvol, vaja!) és motiu de satisfacció. 

Descarrega el pòdcast

5:22

Dec 19, 2024

Narcisisme i codependència, orígens

Segons el Dr. Iñaki Piñuel, el trauma infantil no treballat configura que d’adults siguem bé narcisistes, bé codependents.  Això respon a la compulsió de “fer el que sigui per ser estimat”.  El dany està fet, es va fer en el seu moment, bé no vam ser estimats, bé no vam ser protegits, bé no vam ser cuidats. Pot ser una realitat. Una realitat que cal afrontar i treballar per tal que quan siguem adults no caiguem en el patró de “fer el que sigui per ser estimat”.  Si fruit d’aquest dany en la infància acabem sent narcisistes, ens creurem la il·lusió de poder ser estimats mitjançant la seducció de l’altra persona estimada que passa a ser un objecte. Dedicarem esforç a fascinar l’altra. Fascinar per superar el desamor viscut en la infantesa.  Si fruit d’aquest dany en la infància acabem sent codependents, tindrem terror a perdre l’amor dels altres per culpa nostra. Viurem amb l’ansietat i la por que l’altre deixi d’estimar-nos. Caurem en cuidar en excés als altres per tal que ens necessitin. Per pensar-hi. Llibre referenciat: “Las cinco trampas del amor” del Dr. Iñaki Piñuel

Descarrega el pòdcast

5:30

Dec 12, 2024

El cos ho sap

Les dones que pateixen la violència masclista per part de la parella, moltes vegades no hi posen nom a aquesta realitat que ha anat calant a poc a poc. Ha estat una immersió progressiva que –en molts casos– no s’identifica com a maltractament sinó com “ell és així“ o “ho fa perquè no en sap més” o “ho fa perquè pateix per mi, perquè m’estima…” i frases semblants. Aquest dany no identificat i no expressat amb paraules, com que no surt del cos de la dona, es manté guardat en silenci… Què passa?  Passa que el cos que és savi, ho va enregistrant tot i va acumulant nivells de tensió, patiment, por, inseguretat, incertesa, dissociació, dubtes… i ho tradueix amb un seguit de manifestacions somàtiques: mal de cap, trastorn del son, insomni,  trastorn del menjar (bé marxa la gana, bé es menja compulsivament), dolors estructuro-musculars recurrents, dolors inespecífics repetitius, dolors relacionats amb el sistema digestiu, ansietat, taquicàrdia…, aïllament, abandonament de la persona ( i/o també dels fills), fibromiàlgia, quadre depressiu, cansament, fatiga, pèrdua de sentit, apatia…, nebulosa al cap, el cap gens clar…, lenta de reflexos, com si no hi fos…  Aquest quadre simptomatològic és l’argument perfecte pel maltractador per a justificar que “ets tu la que no està bé i si la parella va malament és per culpa teva”. Sol passar que usa aquest “no estàs bé” per obrir una campanya publicitària en contra teva davant les amistats i família perquè així ell es penja la medalla per quant bon home és que, amb “el malament” que estàs, continua al teu costat, té molta paciència i t’aguanta tal com ets-. És a dir que, a sobre, és un sant baró.  Si no tenim en consideració la simptomatologia i la somatització viscuda per les dones que conviuen amb un maltractador, les acabem jutjant. Un flac favor.

Descarrega el pòdcast

6:38

Dec 5, 2024

La cultura de la violació

La cultura de la violació, un terme sociològic que descriu la violència com un problema social que és acceptat i normalitzat, i que inclou una àmplia varietat de pràctiques nocives que permeten que es normalitzi i justifiqui la violència sexual. Per tal de no acceptar responsabilitat, el que es fa és justificar que la culpa és de la  dona per com vesteix, per si ha begut, pel lloc on està, per l’hora… Ella n’és la culpable per provocadora, ella mentidera, ella el focus… També es recorre a trivialitzar, minimitzar o negar la violació… Són maneres de “rentar-se les mans”.  Kimberly A. Lonsway i Louise F. Fitzgerald en el seu assaig “Els mites de la violació” exposen com “és molt més probable que les dones siguin víctimes de violació i no denunciïn a cap organisme que no pas que facin una falsa denúncia de violació”.

Descarrega el pòdcast

5:52

Nov 28, 2024

25N: més de 25 motius pendents

Sovint en apropar-se el 25N els mitjans de comunicació aprofiten per a treure xifres, estadística, i omplir-nos dels registres de feminicidis, infanticidis, nombre de denúncies, sentències, etc…  Està bé fer-ho, tenir registres ha estat necessari per a poder contrastar els arguments dels qui diuen que la violència de gènere no existeix o dels que relativitzen la presència i abast de les violències masclistes o -fins i tot- literalment no ho veuen ( o no ho volen veure).  Aquesta setmana ha estat 25N, dia Internacional per a l’erradicació de la violència sobre les dones. Oferim nosaltres un llistat diferent, anotem més de 25 motius pels quals hem de seguir batallant els 365 dies de l’any, cada any, any rere any perquè la resistència a la igualtat de drets, responsabilitats i oportunitats és molt gran. La resistència a perdre el poder (que no el volem, que consti, no lluitem per tenir el poder les dones!), la resistència a perdre privilegis ( que els tenen donats de sèrie) els provoca vertigen i entren en pànic. Però el pànic, lluny de bloquejar-los deixar-los paralitzats, els posa en format actiu, persistent… amb grau de resistència que espanta. 

Descarrega el pòdcast

6:20

Nov 22, 2024

Frases que fan mal (3) 

Un tercer episodi parlant de frases que fan mal, frases que expressen l’atribució de superioritat de l’home sobre la dona, tant en l’àmbit professional com en activitats pròpies de la vida diària, així com els estereotips que s’arrosseguen al gènere, i l’argument o justificació que utilitzen sovint els homes per dir que la crítica no va per a ells, que ells no fan o no han fet mai cap dany físic. Tres exemples: 1) A casa estaria millor; 2) Dona havia de ser!”; 3) No tots som iguals. Jo no he picat mai la meva dona. Exemples reals, que no ens queden gens lluny. Hi posem context i reflexió. Podrien ser altres frases? Cert. I tant. N’hi ha més, però només n’hem fet una selecció en aquests tres episodis.

Descarrega el pòdcast

6:24

Nov 14, 2024

Frases que fan mal (2)

Continuem mostrant frases que fan mal, des del desconeixement de la diferència abismal entre masclisme i feminisme, des dels estereotips associats a nen/a i des de la desconsideració de la dona quan passa a ser vista com un cos i no com una persona. Encara hi ha moltes persones que se senten incòmodes en sentir la paraula feminisme i que s’afanyen a dir que així com descarten d’entrada el masclisme, i no en tenen cap dubte en fer-ho, alhora es desmarquen del feminisme i s’afanyen a dir: a mi parla’m d’igualtat, ni feminisme ni masclisme. Altres diuen “els extrems no són bons”. Quatre exemples: 1) Ni feminisme, ni masclisme, a mi parla’m d’igualtat; 2) Ni masclisme, ni feminisme, els extrems no són bons; 3) A aquesta, ja l’arreglaria jo! o Va mal servida!; 4) Sort que tindreu la parelleta, perquè si fossin dues nenes! Donem una mica de context i de fons a aquestes expressions que, encara, malauradament sentim dir.

Descarrega el pòdcast

6:32

Nov 7, 2024

Frases que fan mal (1)

L’Observatori contra la Violència Sexual, a l’Estat Espanyol, el 2020, va publicar que el 10% de les agressions sexuals són gravades amb el mòbil. Per si no fos prou greu una agressió sexual, a sobre fer-ne un enregistrament per difondre-ho a través de xarxes a amistats o canals de pornografia. Que la víctima li suposi un trauma, se’ls en refot. Que la víctima hagi de suportar que “tothom” o que “moltíssima gent” en tingui coneixement i ho vegi, la jutgi, l’assenyali malgrat ser una situació contra la seva voluntat, exposada la seva vulnerabilitat, la seva intimitat, i que circuli com a trofeu, com a reconeixement de l’èpica manifestació del mascle sense ànima, ens deixa sense paraules. Ningú pensa posar-hi cap regulació? Quants interessos econòmics hi ha al darrere? Quanta perversió i misogínia queda impune!

Descarrega el pòdcast

5:20

Nov 2, 2024

Món digital i violència sexual

L’Observatori contra la Violència Sexual a l’Estat Espanyol, el 2020, va publicar que el 10% de les agressions sexuals són gravades amb el mòbil. Per si no fos prou greu una agressió sexual, a sobre fer-ne un enregistrament per difondre-ho a través de xarxes a amistats o canals de pornografia. Que la víctima li suposi un trauma, se’ls en refot. Que la víctima hagi de suportar que “tothom” o que “moltíssima gent” en tingui coneixement i ho vegi, la jutgi, l’assenyali malgrat ser una situació contra la seva voluntat, exposada la seva vulnerabilitat, la seva intimitat, i que circuli com a trofeu, com a reconeixement de l’èpica manifestació del mascle sense ànima, ens deixa sense paraules. Ningú pensa posar-hi cap regulació? Quants interessos econòmics hi ha al darrere? Quanta perversió i misogínia queda impune!

Descarrega el pòdcast

5:52

Oct 24, 2024

Bèsties conegudes

A l’Estat Espanyol, entre 2017 i 2022, les agressions sexuals en menors es varen incrementar un 116%. També en el mateix 2022, el 80% de les víctimes varen ser dones i el 60% tenien entre 13 i 18 anys. Segons la Macroencuesta de 2019, només el 19% de les violacions són comeses per desconeguts. Això ens està dient que l’agressió sexual té quatre vegades més probabilitats que sigui per part d’algú conegut i que hi confies que no pas per part d’algú que apareix de manera fortuïta en un moment de la teva vida. I això… fa por. Resulta que l’alerta s’ha de posar sobretot en tots els individus que et són coneguts, relativament propers i que “en principi” són de confiança… L’error del conte de La Caputxeta Vermella rau en advertir del perill del desconegut, el perill resultar estar en “bèsties conegudes”.

Descarrega el pòdcast

4:47

Oct 17, 2024

Rànquings de vergonya, o bèsties aplaudides per bèsties

Que la província de Girona sigui la quarta del rànquing de províncies de l’Estat en agressions sexuals amb penetració en la primera meitat de 2024… Vergonya d’homes - o d’animals! I que hi hagi hagut un creixement d’un 18,3% respecte a l’any passat, més vergonya! Que de totes les províncies de l’Estat, les quatre primeres províncies amb més incidències de violacions siguin les catalanes… Anem sumant vergonya! Amb quina impunitat poden circular pels carrers i places aquests energúmens? On han après aquest comportament propi de bèsties? Ho fan perquè han après que altres ho fan, que altres en gaudeixen i presumeixen de ser bèsties que ataquen a femelles sense permís perquè… per què nassos haurien de demanar permís, ells?

Descarrega el pòdcast

6:35

Oct 10, 2024

Cuidar de qui et fa mal o la perversió del rol de cuidadora

Les xifres ens diuen que el 85% de les persones cuidadores no professionals són dones. Malgrat els avenços en igualtat, es manté ferma la idea que dins la família és la dona la que ha de cuidar i l’home proveir, per tant la dona es transforma de manera gairebé automàtica en cuidadora familiar. Quan en una llar hi ha violència de gènere, s’hi afegeix un dany col·lateral afegit que no per ser col·lateral és menys dolent ni menys destructor: la perversió d’assumir el rol de cuidadora arriba a tal punt que s’atribueix la responsabilitat de tenir cura d’aquest marit o parella. El rol de gènere està gravat tant endins que en el seu disc dur porta segellat: “haig de cuidar de tothom” -encara que aquest “tothom” no la inclou a ella.

Descarrega el pòdcast

6:32

Oct 3, 2024

Àngels Roura Massaneda: És més gran el silenci que la veu

Parlem d’alguns dels motius pels quals es guarda silenci o pels quals no s’articula la veu, de manera que “és més gran el silenci que la veu”, perquè el silenci és com una llosa de pedra que cau damunt nostre i que porta a mantenir-nos callades -entre altres motius- com a mesura per a protegir-nos. De vegades, és més de bon portar el silenci que ofega que afrontar obrir la boca i no ser escoltada, ni compresa, ni ajudada... El buit davant la incertesa, davant la soledat amb què s’haurà d’afrontar obrir la boca és tan gran, en comparació als recursos personals o estat emocional, psicològic i físic en què una es troba. I l’abisme o el desert que s’ha de creuar és tan gran, tan fosc, tan cru, que malgrat que em sàpiga molt greu que hi hagi moltes dones que callin, entenc aquest silenci. I no els hi podem retreure.  Si la comunitat, la política i el sistema estigués a un altre nivell de consciència i responsabilitat, moltes més dones podrien trencar el seu silenci. 

Descarrega el pòdcast

5:09

Sep 26, 2024

Àngels Roura Massaneda: SILENCI: l’oceà del que no s’ha dit

 “Del que més em penedeixo és dels meus silencis (...) I hi ha tants silencis per trencar!” - digué Audre Lorde. La violència contra les dones sovint va dirigida contra les nostres veus i les nostres històries.  Suposa el refús de les nostres veus, i del que significa tenir una veu: el dret a l’autodeterminació i a la participació, al consentiment o al dissentiment, a viure i a participar, a interpretar i a narrar.  Quan el silenci és allò que s’imposa, la llibertat queda engarjolada.  Com diu Rebecca Solnit: "el silenci és el que permet que continuem sofrint sense remei, la qual cosa permet que les hipocresies i les mentides creixin i floreixin, i que els crims quedin impunes."

Descarrega el pòdcast

6:24

Sep 19, 2024

Àngels Roura Massaneda: Qui diu “boges”, diu “maleïdes!”

Maleït/maleïda, aquest qualificatiu que en el món de les arts, de la creació i de l’escriptura té una lectura diferent segons a qui es referenciï. Melangia, solitud o aïllament suposen un valor afegit quan s’atribueix a homes escriptors, els dona una aura especial, mentre en les dones escriptores és una mostra de desequilibri psicològic. Ser qualificat de maleït/da com a radicalitat de la individualitat té un significat ben diferent en funció de si és home o dona. El biaix no és gratuït. Queda feina per fer. Alejandra Pizarnik i Joanna Russ, dues escriptores referenciades en el programa d’avui.

Descarrega el pòdcast

4:35

Sep 12, 2024

Àngels Roura Massaneda: És més fàcil dir: “boges!” (2a part)

Agustina González, l’escriptora futurista més experimental i radical de la Generació del 27, a Espanya, coneguda pel sobrenom “la zapatera” . Tenia un temperament poc comú en una dona de l’època, fet que suposava una amenaça per a les ments més retrògrades. Amb la seva escriptura s’exposava molt i es mantenia ferma dient que en que en aquell moment costava tant d’admetre a les ments tancades, el pas dels anys li donaria la raó. Era feminista i amb consciència de classe. Va ser una dona valenta i mantingué les seves idees fins a les últimes conseqüències. Afusellada l’estiu de 1936 per les forces falangistes sense que se sàpiga en quin lloc reposen les seves restes.

Descarrega el pòdcast

5:54

Sep 5, 2024

Àngels Roura Massaneda: És més fàcil dir: “boges!” (1a part)

Elena Garro, considerada la millor escriptora mexicana contemporània, anomenada “la Tolstoi mexicana” per Borges, passà una vida a l’ombra, a l’exili i titllada de “boja”. Era més fàcil deslegitimar-la a ella en comptes de qüestionar-se si els personatges misògins que apareixen en els seus textos tenien res a veure amb Paz, la seva parella.  Fou preferible titllar-la de boja a destacar la poesia d’Elena Garro com “una de les més lúcides en temes de violència de gènere”... Helena Paz Garro, la filla, parla així del seu pare: “el meu pare li prohibia escriure tot. No només poesia. Tot. No la deixava expressar-se. Recordo que un dia quan el vaig anar a veure i li vaig dir que la deixés expressar-se, em respongué amb una pregunta: “Creus que així li marxarà la bogeria?  I jo vaig replicar: “la bogeria no, perquè la meva mare no està boja, el que li marxarà serà la depressió”. 

Descarrega el pòdcast

5:12

Jul 25, 2024

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (4): "Quan cridem els nostres noms"

Continuem el juliol amb recomanació de llibres. Avui, “Quan cridem els nostres noms” d’Alba Alfageme -una feminista, mare i psicòloga especialitzada en l’abordatge de les violències masclistes. Fa més de vint anys que acompanya a dones que han patit diverses formes de violències masclistes en els seus processos de recuperació i reparació. Diu l’autora que “cap transformació està lliure de crisi. La revisió de les nostres pròpies vides i del nostre entorn és sense dubte el més apassionant dels dels viatges, però té un cost tan dolorós com satisfactori, tan estremidor com reparador“. Ens exposa com el patriarcat ens posa trampes i ens diu “ets massa radical”, “no ets prou feminista” o “el feminisme no va d’això”... Perquè, “constantment intenta disgregar-nos i destruir-nos en un intent de deslegitimar el moviment, el vol reduir a un grup concret de persones, l’intenta limitar a una imatge tancada, d’atributs despectius, amb la finalitat de generar rebuig i ser titllades com a inadaptades, mal follades, traumatitzades… Estratègies, totes elles, per allunyar-nos d’un dels moviments més ampli, divers i generós que pot abraçar la humanitat”. El llibre reafirma una idea clara: el feminisme com a carta de navegació per a construir un món millor per a tothom.

Descarrega el pòdcast

4:14

Jul 25, 2024

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (3): "La lluita necessària"

Continuem el juliol amb recomanació de llibres. Avui un llibre d’una autora, crítica literària, que fa desenes d’anys que es dedica a la investigació i divulgació de contingut creat per dones i que és una de les referents en conferències i xerrades sobre feminisme. Parlem de “La lluita necessària: retrat dels feminismes avui” de M.Àngels Cabré. Un llibre que analitza l’impuls feminista que, segons l’autora, no té marxa enrere i parla de temes pendents com ara trencar estereotips, el sostre de vidre, les cures, qui cuida les dones, el mite de l’amor romàntica, la xacra de la prostitució, la pornografia, els ventres de lloguer, el vel, la fi de la masculinitat hegemònica… En paraules de l’autora, aquesta lluita necessària està destinada a convertir el món en un lloc més habitable i més just, perquè "el feminisme és un moviment d’alliberament dels éssers humans, la ruptura amb un passat que ens estreny i la proposta d’una vida més digna”.

Descarrega el pòdcast

5:11

Jul 10, 2024

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (2) - “Solas (aun acompañadas)”

Seguint amb l’objectiu d’ampliar consciència i mirada, aquest juliol us recomanem cada setmana un llibre. Aquí teniu el segon: “Solas (aun acompañadas)”, de Maria Florencia Freijo. Amb un títol, també, ben explícit, té per objectiu explicar el perquè, la història, el procés pel que arribem a sentir-nos en soledat. Un llibre per identificar injustícies i que ajudi a nombrar el cansament, i permeti posar-hi les paraules. Com diu l’autora: un llibre per sentir-nos abraçades. Maria Florencia Freijo diu que ha escrit aquest llibre perquè puguem entendre perquè tantes vegades sentim impotència, frustració; perquè ens descobrim jutjant a la dona que tenim al davant; perquè puguem veure els rols excloents que ens han assignant, l’alta exigència que internalitzem des de la infantesa, o l’alt grau de complaença que ens han posat al cap que hem de complir, així com la por a la soledat i el munt d’injustícies a les que estem sotmeses… Totalment recomanable!

Descarrega el pòdcast

5:58

Jul 4, 2024

Àngels Roura Massaneda: LLIBRES I ESTIU (1) - “Sempre han parlat per nosaltres”

Aquest juliol us oferirem 4 llibres. Cada setmana un, amb l’objectiu d’ampliar consciència i mirada vers el feminisme, què suposa ser feminista i diferents maneres d’entendre la condició de dona i ho farem amb quatre autores ben diferents. El llibre “Sempre han parlat per nosaltres”, de Najat El Hachmi, si bé el títol és explícit, en la mesura que el llegeixes vas descobrint més “altres” que parlen per nosaltres. L’autora diu que no parla d’aquests temes (la violència, l’opressió, la injustícia) per ser valenta, no. Ho fa per sobreviure. AVUI, NAJAT EL HACHMI, nascuda el 1979, filla d’una família musulmana marroquina , es va traslladar als 8 anys a viure a Vic, on va créixer. Filòloga, mediadora, tècnica d’acollida… Premiada amb el Premi Ramon LLull el 2008 amb “L’últim patriarca, llibre que ha estat traduït a deu llengües. Defensora de la importància de l’educació de qualitat: aquella que ens fa crítics, conscients, irreverents i poc dòcils. Najat n’és un exemple.

Descarrega el pòdcast

4:41

Jul 1, 2024

Àngels Roura Massaneda: Estiu, sense descans, sense pausa

Tenim constància que el masclisme no descansa, es manté actiu i operatiu els 365 dies de l’any i en aquest període estival en algunes llars es tensa la convivència just perquè perquè hi ha un major temps de convivència i no sempre el període d’estiu o vacances es correspon amb qualitat de vida. Animar-vos que tingueu cura de les persones que estimeu, de les dones properes a vosaltres que sabeu o sospiteu (amb un alt grau de certesa) que estan en una relació de maltractament per part de la parella… Estigueu disponibles, oferiu-vos per estar amb ella a estones, per compartir temps amb ella, per dir “soc aquí per quan vulguis”, o per dir “anem a passejar?”, etc. Feu el que considereu que sigui més oportú en funció de la relació que hi tingueu, però no les deixeu soles, perquè a l’estiu el masclisme no descansa, no hi ha pausa.

Descarrega el pòdcast

4:54

Jun 20, 2024

Àngels Roura Massaneda: El Retorn

Com és que una dona que pateix violència per part de la parella, s’allunya d’aquesta un temps, fins i tot trenca bruscament la relació i al cap d’un temps torna a casa? Com és que torna al domicili de l’agressor? Com és que torna a conviure amb l’agressor? Quina qualitat de vida hi haurà un cop retorni? Tornar a conviure amb l’agressor genera sentiments contradictoris, retrets, desorientació i incomprensió, vergonya, fracàs, impotència, por, com també comporta viure en un estat constant de vigília.

Descarrega el pòdcast

5:53

Jun 18, 2024

Àngels Roura Massaneda: No acceptar un NO

William Ury en el llibre “El poder d’un NO positiu”, en el camp de la negociació, de la facilitació i del món empresarial,  remarcava la importància de saber dir NO: una manera de respectar-se, de fer valer els límits que no es poden creuar. Sovint en el context laboral, empresarial, dir NO incomoda perquè vol dir desmarcar-se, vol dir discrepar i sovint la pressió del context és tan forta que costa treure el valor per expressar un NO. Passant de l’àmbit empresarial al personal: quant important és saber dir NO. És a dir, saber identificar el que no volem, allò que ja no tolerarem més. Saber dir no és un acte d’estimació cap a un mateix. Un acte de consciència, d’autoestima, de respecte, de resguardar la nostra dignitat MALGRAT la incomoditat que generi expressar-ho, MALGRAT la negativa de qui escolta… Tant o més dificultós és la resistència a acceptar un NO: no  hi ha com no voler entendre,  com no voler acceptar els fets.  No hi ha com no voler acceptar un NO.

Descarrega el pòdcast

5:50

Jun 6, 2024

Àngels Roura Massaneda: Paritat, Igualtat i Índex d’Igualtat de Gènere

Paritat no és sinònim d’igualtat. La paritat té un significat numèric. Vol dir que la societat ha de repartir els seus llocs de treball i responsabilitat en un nombre semblant, parell d’homes i dones. La igualtat té un pes moral, implica la negació de la diferència discriminatòria en les relacions socials. Per arribar a assolir la igualtat social entre homes i dones cal que la paritat hi sigui present, visible. La paritat és un instrument necessari, però no és l’objectiu final. Per a saber el grau d’igualtat, l’IDESCAT realitza un informe sobre l’Índex d’Igualtat de Gènere. De manera resumida, ens movem entre el seixanta sis i els vuitanta i tants per cent. El 100% equivaldria a una igualtat efectiva entre dones i homes. Queda camí.

Descarrega el pòdcast

5:15

May 30, 2024

Àngels Roura Massaneda: Punts d'inflexió: 2014 als EEUU

D’alguna manera aquest va ser un any rebel, decisiu, perquè hi hagué un punt d’inflexió en el fet de negar-se a acceptar la pandèmia de la violència contra les dones. L'any 2014 diverses veus s'alçaren per posar nom als fets -dones, personalitats de diversos àmbits i àrees del món, així com homes- per dir en veu alta que hi ha comportaments reprobables. Diverses personalitats, doncs, varen començar a demanar als homes que assumeixin la responsabilitat no sols de la pròpia conducta sinó també de la dels homes que els rodegen per convertir-se en agents de canvi. La llei californiana va posar en evidència que alguns homes heterosexuals s’alarmen perquè cal negociar les interaccions socials i eròtiques com a éssers humans que som, ja que totes i tots tenim veu i drets, i per si se’ns oblida, per això hi ha una llei que ho resguarda.

Descarrega el pòdcast

5:18

May 23, 2024

Àngels Roura Massaneda: ASI, l’adultesa inhumana

ASI són les sigles d’Abús Sexual Infantil. Un tema que ens fa sentir molt incòmodes. El trist, i cert, és que és una realitat innegable: hi ha un munt de menors en el silenci d’aquesta vessant més inhumana dels adults/es propers que en aquest status de poder, coneixença, familiaritat, etc., reclouen a infants i joves (majoritàriament nenes) en un pou molt profund, massa… amb unes seqüeles que costaran molt d’eliminar. Per afegir més tristesa, vuit de cada deu, el 80% dels agressors sexuals són parents o persones properes als menors.

Descarrega el pòdcast

6:32

May 16, 2024

Àngels Roura Massaneda: El cicle de la violència

Leonore Walker definí el 1979 el patró cíclic de relació de violència en la parella. Dècades més tard serveix encara per explicar les fases d'acumulació de tensió, explosió i reconciliació, fet que no treu que a cada reconciliació el preu que es paga és més car i la víctima cada vegada està més debilitada i en menys capacitat de reacció. Tenir coneixement de l'existència d'aquest Cicle de la violència ens ajuda a entendre com queden atrapades en un espiral descendent on cada vegada hi ha menys llum i més patiment. Un espiral del que a mesura que passa el temps, és més complicat sortir-se'n.

Descarrega el pòdcast

4:49

May 9, 2024

Àngels Roura Massaneda: Rebecca Solnit, una de les veus més poderoses de la nova revolució feminista

Rebecca Solnit Historiadora, escriptora, periodista i activista. Considerada “una de les veus més poderoses i seductores de la nova revolució feminista” i de qui diuen que “sap extreure exemples sobre la indignitat femenina de la història, la literatura, la cultura popular i les xarxes socials”. El llibre La mare de totes les preguntes (2018) porta a reflexionar sobre la felicitat, sobre la identitat, sobre què és el més significatiu que podem fer a la nostra vida i sobre el silenci. Descriu aquest com "l’oceà del que no s’ha dit, d’allò immencionable, d’allò reprimit, erradicat, mai escoltat”, que “transcorre de moltes maneres i per moltes raons”. I afegeix: “el silenci és el que permet que la gent pateixi sense remei, el que permet que les hipocresies i les mentides creixin i floreixin, que els crims quedin impunes." Autora de Sobre l’art de perdre’s; Records de la meva inexistència; Els homes m’expliquen coses; Les roses d’Orwell, entre altres.

Descarrega el pòdcast

4:49

May 6, 2024

Àngels Roura Massaneda: la indústria de color rosa

Som força conscients que hem crescut impregnats/des de la idea de color rosa per a les nenes i blau per als nens. Fins i tot avui en dia -que queda més que explicitada la crítica a aquests clixés sexistes- continua present la pressió social de la indústria de la roba, de les joguines,.. i de la literatura -com dèiem la setmana passada.. El color rosa no sempre ha estat el color de les nenes…Els canvis d’imposició de tendència/paradigma es van produint i sempre hi ha un interès al darrere: hi ha una càrrega social sobre la feminitat i la masculinitat que ve de la mà de la indústria, del capitalisme, tot posant de manifest que no hi ha res de “natural” en l’associació de color i rols de gènere.

Descarrega el pòdcast

4:23

Apr 25, 2024

Àngels Roura Massaneda: Educació literària i perspectiva de gènere

El text literari no és només un fet lingüístic, és també la construcció d’un món. La literatura no només ha convertit la identitat en un tema recurrent, sinó que ha desenvolupat també un paper fonamental en la construcció de la identitat de les persones lectores. D’aquí la importància de la perspectiva de gènere, perquè la literatura, a més dels valors estètics i artístics, manifesta una visió del món i un contingut social i individual que va més enllà del text, perquè és comunicació, perquè ens configura, perquè ens ofereix experiències col·lectives amb les que ens podem identificar.

Descarrega el pòdcast

4:06

Apr 18, 2024

Àngels Roura Massaneda: Identificar-se

Identificar-se com a sinònim de reconèixer-se com a part d’una relació marcada per la violència masclista, no és fàcil per diversos motius. Requereix introspecció, confrontar la vivència amb la identitat,amb les creences, amb els estigmes, amb l’imaginari col·lectiu. Implica acceptar. Implica enfortir-se per poder afrontar una realitat dura i superar el procés de negació. Requereix mirar-se al mirall malgrat no ens agradi el que hi veiem.

Descarrega el pòdcast

5:27

Apr 11, 2024

Àngels Roura Massaneda: la perspectiva de gènere

La perspectiva de gènere fa referència a la metodologia i els mecanismes que permeten identificar, qüestionar i valorar, la discriminació, desigualtat i exclusió de les dones que es pretén justificar en base a diferències biològiques. Opta per aproximar-se a la realitat des de les mirades dels gèneres i les seves relacions de poder. Les relacions de desigualtat entre gèneres tenen els seus efectes de producció i reproducció de la discriminació concretant-se en el treball, la família, la política, les organitzacions, l’art, les empreses, la salut, la ciència, la sexualitat, la història…

Descarrega el pòdcast

5:18

Apr 4, 2024

Àngels Roura Massaneda: el masclisme mata

A inicis d’abril de 2024 les xifres ens posen sobre la taula 8 feminicidis, 8 dones mortes a mans de la parella o exparella, i 5 menors assassinats pel pare- -la mostra més cruel de violència vicària. El masclisme encara és vigent en el sistema judicial que prima el dret del pare a veure el fill -malgrat hi hagi constància de la violència de gènere sobre la mare. Menors que es veuen obligats a veure / a estar amb el pare… Ens posem en el seu lloc per uns segons…?

Descarrega el pòdcast

4:34

Mar 21, 2024

Àngels Roura Massaneda: El poder de la mandra

La mandra és un fre predeterminat que està actiu que, a no ser que el desactivem a consciència, manarà en nom de la comoditat: fa mandra contrastar informació, escoltar, sostenir l’atenció, comportar-se amb coherència, l’esforç, l’autocrítica, la reflexió, etc. No erradicarem cap problema social si estem cadascuna de les persones instaurades en “El poder de la mandra”. No erradicarem cap xacra social, entre elles el masclisme, des del sofà de casa, des del despatx i ben lluny del compromís….

Descarrega el pòdcast

6:28

Mar 14, 2024

Àngels Roura Massaneda: No podem tirar la tovallola

NO PODEM TIRAR LA TOVALLOLA i es fa necessari fer pedagogia, didàctica, si ho voleu, i parlar obertament de les dificultats de les dones confrontades amb la violència masclista; parlar del seu procés intern dolorós de conscienciar-se, d’admetre la situació i la seva complexitat i dels factors condicionants de la seva capacitat d’acció i resposta; disposar d’informació per comprendre millor la complexitat d’aquestes situacions relacions i perquè deixem de jutjar-les i fer-les responsables.

Descarrega el pòdcast

5:37

Mar 7, 2024

Àngels Roura Massaneda: 8M: amb M de MOTIUS

✴️ La bretxa salarial de gènere, la feminització de la pobresa, disposar de menys temps i de menys qualitat, casaments forçosos, mutilació genital, l'explotació sexual, el biaix en la recerca, la violència psicològica,etc. ✴️ Molts MOTIUS per continuar treballant per a la igualtat, el respecte i la dignitat.

Descarrega el pòdcast

4:56

Feb 29, 2024

Àngels Roura Massaneda: setè sentit, lluny de ser universal

✴️ SETÈ SENTIT, LLUNY DE SER UNIVERSAL ✴️ Marta Stout  ens diu que el 4% de la població no té aquest sentit que és la consciència. ✴️ No hi ha empatia sense consciència. ✴️ No tenir consciència implica fer mal, equival a absència de culpa o remordiment. ✴️ La consciència ens impulsa cap altres persones, cap a l'atenció conscient, tant petita com gran; millora la vida individual i augmenta la dignitat humana en general.

Descarrega el pòdcast

4:46

Feb 22, 2024

Àngels Roura Massaneda: la llei del silenci al masclisme

✴️ En l'acte de silenci dels homes davant els comportaments masclistes d'altres homes, s'esdevé còmplice. ✴️ El mecanisme de la llei del silenci que aplica el masclisme en homes i dones és efectiu. ✴️ En comú, la por: en els homes, por a ser exclòs del grup social; en les dones, por a les conseqüències de parlar i plantar cara a la violència masclista rebuda -entre les pors, por a la integritat i a perdre la vida. Dues pors ben diferents segons siguem home o dona.

Descarrega el pòdcast

5:36

Feb 15, 2024

Àngels Roura Massaneda: les xifres de la violència masclista no són un "invent ideològic"

✴️ Les xifres no són un "invent ideològic" ✴️ Joves (nois i noies), cada vegada més, neguen els fets i diuen que les xifres de dones que pateixen violència masclista en la parella no són més que "invents ideològics" , que la violència de gènere no existeix. ✴️ Que en els darrers quatre anys el percentatge de nois joves que nega l'existència d'aquesta violència s'hagi duplicat, no es pot negar que espanta i que en les noies aquest percentatge s'hagi més que duplicat, encara espanta més perquè suposa normalitzar la violència. ✴️ Alguna cosa greu ens està passant com a societat...

Descarrega el pòdcast

5:35

Feb 8, 2024

Àngels Roura Massaneda: No és fàcil comunicar que es pateix violència masclista

✴️ No és tan fàcil comunicar que es pateix violència masclista en la parella ✴️ 9 consideracions a tenir present per entendre algunes de les variables que condicionen la capacitat de la dona d'adonar-se'n, de reaccionar, de compartir el que està vivint i de demanar ajuda.

Descarrega el pòdcast

5:20

Feb 1, 2024

Àngels Roura Massaneda: Jugar amb el llenguatge

✴️ IMPRESSIONS: JUGAR AMB EL LLENGUATGE ✴️ El llenguatge descriu, defineix i també crea realitat; expressa el nostre marc de pensament, la nostra manera d'ententre el món i d'interpretar el que està passant. Podríem afegir que el llenguatge també esquiva la realitat. ✴️ Admetre -davant una denúncia per assetjament per raó de gènere- que es donen "pràctiques històriques de base fortament masclista" és una manera de diluir la responsabilitat individual i atribuir-la a un tarannà històric al que es veu que hem d'estar acostumats/des... ✴️ Les paraules no són neutres. El llenguatge no és innocu.

Descarrega el pòdcast

4:36

Jan 25, 2024

Àngels Roura Massaneda: la violència vicària

✴️ Violència vicària: aquella en la que s'utilitzen els menors, fills/es, com a instruments per causar un major dany a la mare. ✴️ És especialment cruel perquè l'agressor sap perfectament com li doldrà a la mare el dany causat als fills. ✴️ Només el 3,1% dels casos de violència de gènere comporta la suspensió del règim de visites als pares. ✴️Com pot, un agressor, exercir de pare?

Descarrega el pòdcast

5:37

Jan 18, 2024

Àngels Roura Massaneda: La violència institucional

✴️ Violència Institucional: l'exercida per agents governamentals, jurídics i funcionaris en compliment de les seves funcions. ✴️Una mostra més de violència masclista exercida per aquells treballadors de l'administració que menystenen, desconsideren i atenen malament a dones víctimes de violència masclista. ✴️ El SIE Gironès-Salt (Servei d' Intervenció Especialitzada) publicà el passat 25 de novembre de 2023 un recull de 15 relats, testimoniatges d'aquesta violència i institucional -un dels quals n'és autora l'Àngels Roura Massaneda.

Descarrega el pòdcast

4:50

Jan 15, 2024

Àngels Roura Massaneda: Nomenclaures i vocabulari de la violència de gènere i la violència masclista

L'Esmorzar de Ràdio Palafrugell estrena espai setmanal sobre violència masclista i de gènere amb l'escriptora Àngels Roura Massaneda.

Descarrega el pòdcast